dimecres, 18 de febrer del 2009

Tutto può succedere - Jovanotti




La música em sembla onírica, i la lletra bona, com totes les de Jovanotti. Quan penses, per què no pot passar qualsevol cosa?

TUTTO PUÒ SUCCEDERE - TOT POT PASSAR

http://www.goear.com/listen.php?v=4615cb5

Guarda guarda stellina mia, guarda il cielo stanotte è qui con me oltre gli alberi e le antenne oltre i neon delle insegne è una cupola è un ombrello è la stanza di un castello se una nave in mezzo al mare il vento soffia dove vuole, ci sarà, c'è sempre stata la tua stella fortunata proprio come ora sotto questo tetto di magia guardo il cielo, guarda il cielo guarda amore guarda e scatta una fotografia e sviluppala nel cuore prima che la notte vada via tutto può succedere su questo non ci piove, nessuno può sapere come quando cosa dove, l'esistenza si consuma nell'attesa si va in giro con la lista della spesa ma forse quello che aspettavo è già arrivato, nascosto nella luce per non essere individuato tutto può succedere e io mi lascio andare come onda come onda come onda come onda sul mare, come onda sul mare, come onda sul mare guarda guarda stellina mia guarda i fari guarda le città, guarda Roma e la California, le autostrade le periferie, i lampioni e lungomare, le montagne e le democrazie gli aeroporti e le stazioni, multinazionali e pizzerie, ci fu un tempo che il vulcano era ancora una collina, ci fu un tempo che la notte era ancora una mattina e il pensiero era nell'aria ancora non pensato, in principio era il verbo ma non era coniugato, era solo imprigionato nella forma dell'infinito, il mio corpo era nei campi nelle nuvole e nel sole piccolissimo volere di colui che tutto vuole, come onda sul mare, guarda il palco di un concerto, guarda quanta gente come te guarda un fuoco nel deserto, guarda quanta gente come te. tutto può succedere qui, tutto può succedere sì tutto può succedere qui, tutto può succedere sì, tutto può succedere la vita e ogni cosa è una rosa è una rosa è una rosa è una rosa, tutto può succedere e io mi lascio andare, come onda, come onda, come onda, come onda sul mare, come onda sul mare, come onda sul mare, come onda sul mare

Mira, mira, estrelleta meua, mira el cel esta nit, està ací amb mi a més dels arbres i les antenes, a més dels neons de les senyals. És una cúpula, és un paraigües, és l'habitació d'un castell, és una nau enmig de la mar, el vent bufa on vol. Hi haurà, sempre ha estat, la teua estrella afortunada, just com ara sota este sostre de màgia. Mira el cel, mira el cel, mira amor, mira i tira una fotografia i revela-la en el cor abans que la nit se'n vaja.

Tot pot passar, sobre açò no hi ha dubtes, ningú pot saber com, quan, què, on. L'existència es consumix en l'espera, se'n va de passeig amb la llista de la compra, però potser el que esperava ja ha arribat, amagat dins la llum per no anar a soles, tot pot passar i jo em deixe anar com ona, com ona, com ona sobre la mar, com ona sobre la mar. Mira, mira, estrelleta meua, mira els fars i mira les ciutats, mira Roma i la Califòrnia, les autopistes, les perifèries, els fanals i el passeig marítim, les muntanyes i les democràcies, els aeroports i les estacions, multinacionals i pizzeries.

Hi va haver un temps que el volcà era encara un turonet, hi va haver un temps que la nit era encara un matí i el pensament estava en l'aire encara no pensat, al principi estava el verb però no era conjugat, estava només empresonat en la forma de l'infinitiu, el meu cor era en els camps, en els núvols, en el sol, petitíssim voler d'aquell que ho vol tot. Com ona sobre la mar. Mira la llotja d'un concert, mira quanta gent com tu, mira un foc en el desert, mira quanta gent com tu. Tot pot passar ací, tot pot passar, sí, tot pot passar ací, tot pot passar, sí, tot pot passar, la vida i tota cosa és com una rosa, és una rosa, és una rosa, és una rosa, tot pot passar i jo em deixe anar, com ona, com ona, com ona, com ona sobre la mar, com ona sobre la mar, com ona sobre la mar, com ona sobre la mar.